dilluns, 18 d’agost del 2014

El tratge d'enguerina

El pròxim dia 20 d'agost a les 20h acompanyaré a Toni Guzman en una conferència sobre indumentària tradicional al seu poble. Serà a la casa de cultura d'Énguera, la capital de la Canal.

Sabem que no existeix un vestit "típic" per a cada poble. Sabem que això dels "trajes regionales" és un invent relativament recent que s'usa en les danses i en les festes locals. No obstant això pensem que podem aportar una miqueta de llum en aquest tema.

El "traje de enguerina" que va inventar la Secció Femenina es va fer servir des de finals dels anys 40 fins a començaments dels 90. Estava concebut com un uniforme identificatiu de les enguerines en els concursos de ball en què participava el grup de Coros y Danzas. Les peces femenines eren fixes: refajo, brusa, i corpiño i devantal de vellut negre amb rivet roig.


Des de fa una parell de dècades, i a nivell general en la indumentària valenciana, hem passat del gust de vestir tots igualets a voler anar sempre distint al veí i portar cadascú un model diferent. Sobretot s'ha instal·lat entre les festeres la idea que han de sorprendre amb un vestit mai no vist fins el moment. No val per tant repetir dissenys. Abans el "traje de enguerina" era un uniforme i en l'actualitat cada festera es posa un vestit més o menys fidel als models antics. 

Per això ens atrevim a llançar una proposta de vestit per a les enguerines que vullguen anar a l'antiga: camisa, sinagües, calces i lligacames, refajo de llana, justillo o gipó (segons l'època de l'any), devantal negre i un mocador (de llana, cotó o seda) per als muscles. I espardenyes planes de careta!








dimarts, 12 d’agost del 2014

L'art de teixir la llana

" La abuela María sí que tejía unos refajos con colores bien bonicos en su casa del Cucharal. Ah, y juegos de tarimón también". Això ho vaig sentir explicar moltes vegades a la iaia Rosario i la besàvia Bernabea quan em contaven coses de la meua rebesàvia, María Blázquez, qui va viure en una xicoteta aldea de Casas de Lázaro (Albacete).

De tot allò que va eixir de les seues mans i del seu teler, la família només conserva aquest joc per a vestir el "tarimón", una mena de sofà rústic tradicional de les terres manxegues, que des de ben menuda he vist en la casa del poble quan hi anava els estius.


La meua tia Amelia encara recorda com van convertir un "refajo" de color salmó i brodat en vius colors en un "desmangao", una bata característica de les xiquetes en els anys 40. I és que eixe va ser el destí final de molta roba tradicional en aquells anys de postguerra, on la necessitat obligava al reciclatge ( i pensem que ara som moderns, eh?)

Per sort, a Casas de Lázaro encara hi ha una família de teixidors de llana que conserva l'ofici i fan unes bones reproduccions de "refajos", alforges, mantes i juegos de "tarimón" a l'estil antic. Eustaquio Rosa i el seus fills conserven dibuixos i colors tradicionals. Podem trobar el seu treball escampada arreu d'Espanya.

Si voleu conéixer el seu treball, cliqueu en l'enllaç

I ací teniu la tela que estan teixint per a un faldellí que pròximament lluirà una balladora valenciana amiga nostra. A que és bonic?




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...